El grup de treball d’Aminat es va crear el juny de 2018 amb l’objectiu de fer una revisió del Protocol del “Programa de Vigilància post ocupacional de la salut dels treballadors exposats a l’amiant” (PVSA). Està prevista la seva publicació al llarg del 2020. Aquest grup està liderat pel Dr. Rafel Panadès, cap del Servei de Coordinació d’Actuacions de Salut laboral de la Secretaria de Salut Pública del Departament de Salut i en formen part les metgesses del treball de les Unitats de Salut Laboral (UBL) de la Secretaria de Salut Pública: Laura Ramirez Salvador, Margarida Tomás fuentes, Amèlia Sos Sequeiro, el Dr. Jaume Ferrer Sancho, cap de Neumologia del Hospital Vall d’Hebron de l’ICS, el Dr. Rafael Abós Herrándiz, metge de familia de l’ICS i expert en amiant (Zona 0 Cerdanyola del Vallés), la Dra. Cristina Zuazu de l’ICAM, Anna Rubio de la DG de Planificació Sanitària, Dra. Assumpta Ricart directora d’Atenció sanitària del CatSalut i la Dra. Marta Espinos Arizti, metgessa del treball com a representat de la Societat Catalana de Salut Laboral. Fins l’any 2019 s’han dut a terme 10 reunions de treball.
Partint del registres de treballadors exposats a amiant que definia el PVSA de 2007, es va assolir la creació del Registre de treballadors esposats a amiant (RTEA) que ha permès tenir una cohort a seguir de 2.876 treballadors.
La revisió del PVSA s’ha centrat en concretar les vies d’accés al programa que ha de permetre augmentar la cohort, ja que les estimacions de treballadors exposats segons CAREX quadrupliquen el nombre de treballadors exposats. La funció de la Medicina del treball és fonamental per aquesta tasca, ja que la anamnesi dels antecedents laborals i en concret la pregunta al respecte de l’exposició a l’amiant en el decurs de la vigilància de la salut, ha de contribuir a detectar persones que requeriran de seguiment fins més enllà de la finalització de la vida laboral, per poder diagnosticar precoçment patologies, tant per part dels SP d’empreses en les que els treballadors han estat exposats o per les USL en cas de causar baixa d’aquelles empreses.
Un altre dels objectius de la revisió del PVSA és la d’actualitzar vigilància de la salut tant pels reconeixements inicials com periòdics, basats en els “Protocolo de vigilancia sanitaria específica del Amianto” (Ministerio Sanidad 2013), el document de la SEPAR de 2017 de “Recomendaciones sobre el diagnóstico y el manejo de la patología pleural y pulmonar por asbesto” i l’evidència científica. En aquest sentit el grup va demanar a l’Agència de Qualitat i Avaluacions sanitàries de Catalunya (AQuAS) un informe sobre les eines diagnòstiques en el cribratge i/o vigilància de la patologia pulmonar relacionada amb l’exposició laboral a l’amiant, en especial pel que fa al TAC toràcic. Si bé el cribratge amb TAC ha demostrat millorar la supervivència per càncer de pulmó en grans fumadors, d’acord amb aquest informe no hi ha estudis fefaents que mostrin millores pel que fa a població exposada a l’amiant, ni una evidència clara sobre el seu cost-efectivitat, ni un consens sobre el seu ús. Per això el GTA no ha establert la TAC com una prova obligatòria de moment i deixa la seva realització a criteri de l’especialista. El cribatge de símptomes i proves diagnòstiques per la detecció precoç del Ca. de laringe, també quedarà recollit en el protocol, donat que el quadre de malalties professionals (Reial decret 1150/2015, de 18 de desembre) inclou aquesta patologia
El darrer objectiu de la revisió persegueix el reconeixement de les patologies laborals relacionades amb l’amiant, en aquest sentit la publicació de RESOLUCIÓ SLT/47/2020, de 15 de gener, per la qual es dona publicitat al “Conveni entre INSS i el Dep. de Salut d'actuacions conjuntes en relació amb els treballadors afectes de patologies derivades de la utilització laboral de l'amiant” ajudarà a aquest reconeixement.
